1176 | 665 | Reflexions sobre contradiccions de la turistificació a Mallorca: resistències contra la gentrificació insular

Mallorca es caracteritza per ser una de les principals potències turístiques de la Mediterrània. La seva construcció històrica està travessada per un seguit de conflictes territorials. En aquest sentit, no és casualitat que un dels moviments ecologistes més potents i de més llarga implantació en el conjunt de l’Estat espanyol sorgís a l’illa de Mallorca. La mobilització ecologista s’ha centrat fonamentalment en la lluita contra la urbanització insular i per la preservació dels espais naturals. S’exposaran sintèticament les mobilitzacions que es van dur a terme entre les dècades dels 1970 i 1980 en favor de la protecció d’espais naturals i les seves contradiccions que contribuïren al procés de gentrificació insular. _x000D_
D’altra banda, el mateix procés de turistificació ens permet explicar els motius pels quals l’estratègia de desenvolupament feixista abandonés l’estratègia d’acumulació de base agroramadera a Mallorca centrada en la nomenada revolució verda. L’explosió de la via turística d’acumulació anà acompanyada d’un augment de les exigències de ma d’obra a les zones turístiques litorals. Mentre, l’espai agrari va perdre pes en el procés d’acumulació. Això no conduí únicament a l’abandonament del camp, sinó que permeté la pervivència d’una cultura pagesa que es traduïa en la preservació de coneixements pagesos i dels paisatges bioculturals. Precisament, l’anomenat “fracàs del camp” degut a la concentració del capital en els espais litorals, pot ser interpretat com una de les claus de la vitalitat del sector agroecològic present. _x000D_
No obstant, la gentrificació insular s’està accelerant derivat de la combinació d’unes lògiques del capital que s’estenen a tot el territori insular, la preservació dels paisatges bioculturals, junt amb unes polítiques conservacionistes que preserven el territori (i revaloritzen les Inversions). Es conclou que per tal de resistir aquest procés, les polítiques de conservació s’han de construir des de plantejaments post-capitalistes.

Ivan Murray
Universitat de les Illes Balears

ID Abstract: 665