Tot sovint es tendeix a associar el patrimoni únicament amb el patrimoni material. Existeixen, no obstant, altres elements patrimonials que poden tenir un paper important per a les diverses comunitats. Aquest és el cas del patrimoni vinculat amb la pedra seca. Aquest patrimoni, malgrat la seva inclusió a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, és encara poc conegut i reconegut, tant pels habitants com pels turistes i visitants. El present estudi analitzarà el grau de reconeixement d’aquests elements a partir de l’estudi d’un cas emblemàtic, el del municipi de Torrebesses (Catalunya). Un municipi que ha apostat activament per la conservació i valorització de la pedra seca a través d’actuacions com la creació d’un museu o la declaració d’onze construccions com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. L’article mostrarà les fortaleses que pot tenir la posada en valor del patrimoni local, en aquest cas la pedra seca, en aspectes com l’augment de l’autoestima local, l’atracció de turistes o la valorització del propi patrimoni, però també assenyalarà límits al seu ús i possibles perills que la posada en valor pot suposar.
Daniel Paül Agustí
Universitat de Lleida
ID Abstract: 245