El turisme ens proporciona millores personals i socials. Ajuda a desenvolupar l’alteritat (què vol dir ser “jo” per oposició a la resta) mitjançant la reflexivitat. Ens enriqueix amb l’experiència “en viu” i la intervenció de tots els nostres sentits. Visitar llocs diferents al nostre entorn quotidià amplia els nostres horitzons socioculturals, amb l’adquisició de cosmopolitisme i alhora el reconeixement de la diversitat local. Pot promoure una activitat econòmica que generi condicions laborals dignes i repartiment dels beneficis mitjançant la seva organització comunitària, fora del mercat i de les lògiques del capital. Una transformació socioecològica del turisme vers la proximitat pot reduir els danys que genera per mor del transport._x000D_
El turisme es popularitzat arran de la conquesta social de drets laborals, com ara més temps de lleure, als països industrialitzats i especialment a partir dels inicis del segle XX. Perquè quan la gent té més temps lliure, llavors tenen temps per fer la revolució i per combatre l’amenaça revolucionària, entre d’altres formes d’alienació, les classes poderoses promouen l’entreteniment, més efectiu encara si promou el consum sumptuari. Així s’afegeix el turisme a la cistella de la compra de la classe obrera, imitadora del que gaudia la classe ociosa de feia anys: al Grand Tour, les exposicions universals o a les ciutats balneari. El turisme de masses alimenta la compulsió per la mobilitat i vol fer arrelar la idea de que el turisme és un dret. Però el turisme alimenta les cadenes globals de producció i consum de mercaderies, agreuja l’emergència climàtica, l’esgotament de recursos i la desigualtat socioeconòmica._x000D_
Donaran peu les emergències cròniques a la fi del turisme barat i a la seva elitització? El turisme requereix d’una transformació social, però té cabuda a una utopia eco-social?

Macià Blázquez-Salom
Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears

 
ID Abstract: 287